Us posem en antecedents. El Sabadell arribava a l”últim partit en segona posició empatat a punts amb el Mallorca per amb el goal average perdut. Els arlequinats rebien a l”Olímpic a l”estadi i el Mallorca visitava el José Luis Calderón per enfrontar-se al Gimnàstic Tarragona que es jugava un plaça per la nova Segona Divisió B que es començava a disputar a la temporada següent. Només el campió de lliga ascendia a la divisió de plata i el segon fins al desé classificat s”havia de conformar amb l”actual tercera categoria del futbol espanyol.
La Nova Creu Alta va presentar una de les millors entrades de la seva història en un dels encontres més recordats per l”afició arlequinada. Va ser un partit de molta tensió i molts nervis. El gol no arribava i això que els sabadellencs van disposar d”un penal que Villalba li va aturar a Parras. La curiositat va fer que en el moment del penal, Garzón, autèntic especialista des de els onze metres, era al vestuari fruit d”un fort cop al nas que li va provocar sis punts de sutura. El gol no va arribar fins a la segona meitat quant Parras feia una mil·limètrica centrada per Fernando Muñoz que amb un esplèndid cop de cap superava per dalt a Villalba.
A partir d”aquí molts nervis pendents de que l”Olímpic no fes cap gol i atents a les notícies que arribaven des de Tarragona amb el partit del Mallorca. En un moment d”incertesa en que molts parlaven de penal favorable als balears, la única cosa certa és que la pena màxima li havien fet a Santi Palanca i el Nàstic aprofitava per avançar-se al marcador. Sense cap moviment més el partit finalitzava a Tarragona i el Sabadell només havia de mantenir la victòria mínima per celebrar l”ascens. Així va ser i d”aquesta manera aconseguia el seu tercer ascens de la seva història a Segona Divisió. Com a curiositat, al Gimnàstic no li va valer el triomf i es va mantenir una temporada més a Tercera Divisió.
