El Centre d’Esports Sabadell va vestir ratlles des de la seva fundació fins a 1913, any en què va passar a lluir l’equipament arlequinat. Al 2013 el club va celebrar els 100 anys dels quatre quadres amb una samarreta commemorativa
El Centre d’Esports Sabadell és, per historial i palmarès, el tercer club de Catalunya, així com també un dels més antics del futbol nacional. El club fou fundat l’any 1903, amb Joan Grau com a primer president. La creació del Sabadell es va produir després de dos anys en què la popularitat del futbol havia crescut a la ciutat des que els germans Joan i Joaquim Saus van introduir-lo a partir de la seva estada a la localitat francesa de Lille.
Les grans fites a la història del club són un subcampionat de Copa d’Espanya el 1935, un quart lloc a la Lliga Espanyola de Primera Divisió el 1969 –que va suposar la classificació per jugar la Copa de Fires-, el títol de campió d’Espanya de Segona Categoria l’any 1913, el de campió de la Copa Catalunya el 1934 i el de campió de la Copa Federació l’any 2000.
El primer gran èxit esportiu de l’entitat es va produir l’any 1913. Havent assolit el campionat de Catalunya de Segona Categoria, el Sabadell es va classificar per disputar la fase nacional, en la qual va aconseguir arribar a la final. El rival va ser el Cardenal Cisneros de Madrid. Es van arribar a disputar quatre partits –tots ells a la capital d’Espanya- per intentar resoldre l’eliminatòria, fins que l’equip rival no es va presentar al cinquè degut al gran esgotament físic que patia. D’aquesta manera, el Centre d’Esports va ser proclamat oficialment campió d’Espanya de Segona Categoria. Alguns dels jugadors d’aquell equip triomfador foren Saus, Aragay, Casas, Giravent, Cabané, Monistrol i Trabal.
Gràcies a l’èxit aconseguit al Campionat de Catalunya de 1934 –on el Sabadell va guanyar 15 partits, en va empatar un i no en va perdre cap-, el club es va classificar per disputar la Copa del Rei de l’any següent. Eliminant al Celta de Vigo, el Betis i el Llevant, el Centre d’Esports va accedir a una històrica final de la Copa d’Espanya –actual Copa del Rei-, disputada a l’Estadi Chamartín de Madrid contra el Sevilla. La normativa de l’època no permetia realitzar substitucions, i això va perjudicar enormement l’equip arlequinat, ja que Gual va haver de disputar gairebé tot l’encontre amb problemes físics. El resultat va ser de 3-0 favorable als andalusos, però aquesta alineació va passar a la història del Sabadell: Massip, Morral, Blanch, Argemí, Font, Gràcia, Sangüesa, Calvet, Gual, Barceló i Parera.
El primer ascens a Primera Divisió es va aconseguir l’any 1943. Va ser el punt inicial d’una trajectòria de catorze temporades a la màxima categoria del futbol espanyol, repartides en diferents etapes. La millor classificació històrica es va produir el 1969, amb una meritòria quarta posició. Només el Real Madrid, el Las Palmas i el FC Barcelona van acabar per sobre del Centre d’Esports. D’aquesta manera, el Sabadell es va classificar per disputar una competició europea, la Copa de Fires. El rival a la primera eliminatòria va ser el Bruges belga. En un partit memorable disputat a la Nova Creu Alta, el Centre d’Esports es va imposar per 2-0 el 17 de setembre de 1969. Zaballa i Cristo van ser els golejadors. A la tornada, els belgues es van imposar per 5-1 i van accedir a la següent eliminatòria.
Els jugadors que van participar en aquella eliminatòria foren Comas, Isidro, Pini, Arnal, Marañón, Muñoz, Ortuño, Montesinos, Palau, Garzón, Zaballa, Romero, Pereda i Cristo, entrenats per Pasieguito. Tot i que no va disputar cap minut en l’eliminatòria perquè que sortia d’una lesió, el porter Pepe Martínez també va tenir una gran responsabilitat en la classificació europea, ja que va ser el titular durant tota la lliga anterior.
L’última presència del Sabadell a Primera Divisió va ser a les temporades 86-87 i 87-88. A la primera es va aconseguir la permanència en un play-off en el qual va destacar un partit contra Osasuna. Els òrgans federatius van obligar a repetir-lo invalidant la victòria inicial arlequinada degut a la presència de dos jugadors estrangers acabats de fitxar, April i Brylle. En el segon partit, l’afició arlequinada va omplir la Nova Creu Alta i va col·laborar en un triomf decisiu per mantenir la màxima categoria. La temporada següent, tot i arribar a l’última jornada amb opcions de salvació, el Sabadell va acabar baixant al perdre a San Mamés contra l’Athletic de Bilbao.
Un dels moments més amargs de la història del Sabadell es va produir la temporada 92-93. L’equip arlequinat va acabar en llocs de descens a Segona Divisió B i va perdre una categoria més per motius econòmics, caient a Tercera. Es va renovar pràcticament tota la plantilla, i la tasca brillant d’un conjunt de joves jugadors dirigits per Antonio Jaurrieta –que formaven la base de l’equip Amateur que havia assolit l’ascens a Tercera- va assegurar un ràpid ascens a Segona B un any després del desastre.
El Sabadell es va mantenir a Segona B durant dotze temporades, arribant a disputar un play-off d’ascens a Segona A la temporada 2000-2001. L’amarg descens a Tercera l’any 2006 va ser corregit un any després, assolint un nou ascens a Segona Divisió B després d’una dramàtica tanda de penals contra el Mallorca B a semifinals i un clar triomf davant el Caudal de Mieres a la final del play-off.
El retorn al futbol professional 18 després del darrer descens es va produir quatre anys després, el 28 de maig de 2011. Dues temporades abans ja s’havia estat a punt d’assolir la fita en un play-off, que va acabar amb un partit terriblement controvertit a Irún: l’àrbitre Ortiz Blanco no va donar validesa a un gol de Joel Álvarez que hauria situat a l’equip de Ramon Moya en la darrera eliminatòria. Però finalment, a l’exercici 2010-2011, i amb Lluis Carreras a la banqueta, el somni del retorn es va fer realitat. L’equip va ser campió del grup III de Segona Divisió B gràcies a un tram final de competició absolutament impecable i posteriorment va derrotar a l’Eibar en l’eliminatòria decisiva d’ascens. Després d’un empat a zero en una Nova Creu Alta plena com en les millors ocasions, l’1-1 d’Ipurua va entrar amb lletres d’or a la història del club. Una passada a l’espai d’Isaac Cuenca la va aprofitar Marc Fernández per creuar un xut potent que, a falta de mitja hora pel final, donava avantatge a l’equip arlequinat. Tot i que Lanzarote va empatar el partit, un Sabadell pletòric de coratge i esperit, empès per la fe del llegendari porter David De Navas i del capità Agustín Fernández, va resistir l’enorme pressió ambiental i va poder celebrar la major alegria per a la històrica entitat vallesana en dues dècades.
El Centre d’Esports Sabadell tornava al futbol professional 9 anys després de l’últim ascens amb Antonio Hidalgo com a entrenador. Ho va fer en una temporada totalment atípica i excepcional marcada per la pandèmia de la COVID-19. El conjunt arlequinat va disputar el Play-Off d’ascens com a tercer classificat del grup 3 de la Segona Divisió B, posició que ocupava quan es va suspendre la competició el març de 2020. Després que la RFEF donés per acabada la Lliga, es va disputar una promoció en format exprés per resoldre els ascensos. El Play-Off exprés es va disputar en una seu única, a Marbella, amb tots els equips concentrats i a partit únic. El CE Sabadell va arribar a la final després de batre en les dues primeres eliminatòries a penals a l’Atlético de Madrid ‘B’ i a la Cultural y Deportiva Leonesa. Els arlequinats van complir el somni de l’ascens a Segona A després de batre al FC Barcelona ‘B’ a la final de Play-Off per 2 a 1, amb gols d’Aleix Coch i Néstor Querol. Cinc anys més tard, el club tornava al futbol professional, una fita històrica per complir la seva temporada número 44 a la categoria de plata.
En la temporada 2021-2022, la coneguda Segona Divisió ‘B’i Tercera Divisió van evolucionar cap a un nou format de les categories que depenen de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF). Amb la desaparició de la Segona ‘B’ i Tercera tal com es coneixien, es van crear tres noves categories: la Primera RFEF, la Segona RFEF i la Tercera RFEF. El Centre d’Esports Sabadell, amb el descens del futbol professional, va estrenar-se a la Primera RFEF Footters. Una nova etapa en una nova categoria conformada per 40 equips dividits en dos grups de 20 on ascendeixen a la LaLiga Smartbank quatre equips.
